Relat sobre l'educació en època franquista

La meva educació elemental, va ser a l'escola Hogar estudio, dirigida pel senyor Rotgell, que era gent catalana i amb una pedagogia moderna com ara la que fan avui en dia a Pere Vergés. Era una escola petita, amb molt pocs alumnes i amb el director, la seva dona i dos mestres més com a docents. Aquella època va ser fantàstica per mi.

Però sortint d'allà, a moltes famílies de Badalona els semblava que portar als seus fills als Salesians de Mataró, en un pensionat amb capellans era la millor formació que els podien donar. Jo, per això, no n'estic d'acord. Per mi van ser el quatre anys més dolents de la meva vida. Allà vaig fer el Batxillerat elemental, que eren quatre cursos més el quart amb revàlida, que era un exàmen que es duia a terme en l'últim curs. En aquell internat, eren tots uns feixistes purs i durs, tant és així, que jo amb onze anys, estava fent una postal de Nadal per la meva família i l'estava escrivint amb català, i un monjo em va picar al cap am el puny i em va estripar la postal tot dient-me " ¿qué te crees que estás haciendo? ¡Hazme el favor de escribir bien y hacerlo en español!

La història que ens explicaven a l'escola i totes les assignatures en general, estaven totalment deformades a gust dels franquistes. per exemple, en un llibre de text, deia que en el català era un dialecte de l'espanyol que "se habla en algunas masias y pueblecitos de Cataluña". Els que vivíem a Catalunya, podíem veure que allò no era així, però davant la resta de població el català quedava com una llengua casi morta que parlaven en quatre poblacions rurals i quatre famílies estranyes.

La història l'escriu, com molts diuen, els que guanyen les guerres, per molt trist que això sigui.

En quant al tema dels himnes, tinc constància de que en altres escoles i fa més temps, feien cantar el cara al sol amb la mà en alt, però a mi això no em va agafar.

Feiem un horari d'oracions i pregàries molt estricte; per exemple, el dia de Nadal, primer fèiem missa a les vuit del matí, després ens deixaven fer jocs i a les onze l'ofici solemne, amb tota la parafernària del dia de Nadal. Aleshores clar, arrivàvem a casa que eren ja ben bé les dues.
Després del meu període als Selecians, vaig entrar a la universitat per tal de fer una carrera. Jo volia estudiar per ingenieria industrial, però el meu pare va dir que no calia, i que per portar el negoci familiar ja n'hi havia prou en què fes la carrera d'ingenieria tècnica mecànica. Per aquest motiu, vaig fer la carrera sense massa interès, i quan la vaig acabar vaig treballar escassos anys amb el meu pare i després, als vint-i-quatre anys, em vaig independitzar amb tres mil pessetes de l'època i vaig obrir la meva pròpia fàbrica.