Relat de la post-guerra

Jo vaig néixer just quan va acabar la guerra, el 1940. El meu pare, quan va esclatar la revolució, li van requisar la seva fàbrica, i va haver de passar de ser l'amo de la fàbrica a treballar com a mecànic. Quan jo vaig néixer, ja l'havia recuperat, però tot i així, com que ell era d'esquerra republicana i catalanista i els franquistes ho sabien, va tenir dificultats, i intentaven fer-li la vida impossible tot el que podien. Ell, però, que era perseverant i molt llest, va aconseguir tirar endavant el negoci de forma notable.

La meva infantesa, com que ell va poder tornar a arrencar el negoci, va ser força plàcida. No van tenir tanta sort moltes famílies d'aleshores, que patien, per exemple, el racionament: feien uns cupons i racionaven els aliments bàsics, i només es podia menjar certa cantitat d'aliment per setmana. Sinó hi havia l'estraperlo, que era com un mercat de menjar il·legal, però a uns preus terribles i totalment desorbitats. Per fortuna, la meva família no va haver de viure aquesta situació, tot i que era molt comuna.

Globalment, vem passar la post guerra molt bé, tant és així, que l'estiu que jo vaig néixer, vem anar a estiuejar a Canyet.

Hi havia molta censura, era terrible: estava prohibit parlar en català en públic. Un dia el meu pare estava parlant amb un amic seu davant de l'ajuntament de Badalona en català i se li va acostar un home esquifit, amb bigotet i gavardina, el va empènyer i li va dir: "Habla español perro catalán". I el meu pare que era alt i fort, va fer el gest d'abalançar-se-li a sobre però l'altre ja estava preparat, es va treure una pistola, li va posar al coll i li va dir "qué pasa perro catalán". I ara surt el rei i altres dirigents dient que a ningú se li va imposar la llengua i que no hi havia repressió quan va ser tot el contrari.

Un altre exemple, és que quan vaig fer el servei militar, estàvem parlant amb uns altres companys en català i el sargento Santana, que em va quedar gravat el nom per tota la vida, ens va dir: "hagan el favor, ¡no ladren!, en cuanto les oiga hablar en esta jerga, os meto un paquete que os acordaréis de mi."