Franco es va morir al llit. Tothom diu que es va lluitar contra ell i contra la repressió però res, per vergonya de tots va seguir amb la seva dictadura fins que va morir al llit tranquilament, i el van mantenir viu fins que van voler i el van desendollar de les màquines quan van voler.
El futur que veia jo quan va morir Franco va ser el que més o menys ha sigut, una vegada amb uns suïssos vaig discutir-ho; ells deien que quan Franco morís el país seria un descontrol i que hi hauria una revolució. Jo, en canvi, els vaig dir que estava segur que som prou civilitzats com per d'una manera suau anar legalitzant els partits polítics i entrant en una democràcia.
Tot i així, totes les forçes de dretes feixistes, no han fet acte de contenció, i és escandalós que amb tot el que va passar i amb tot el que van arribar a patir moltes famílies del país encara s'autoritzin manifestacions de la Falange avui en dia i que els seus membres puguin cridar als quatre vents el que defensen amb crits contra els catalans, els bascos, la llibertat d'expressió etc. i que no els passi res. Això en un país com Alemanya, no passa. I sinò mireu als nazis, que han de fer boca petita i mig amagar que ho són, i ja és impensable que els autoritzin fer una manifestació i proclamar els seus ideals.
El que ens va deixar Franco amb la seva llarga dictadura va ser una democràcia fràgil, una democràcia molt fràgil i jove.
El que no pot ser, per exemple, és que el poble estigui unificat per l'exèrcit tal i com diu la Constitució espanyola, en cap més país del món aquest concepte és admissible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario